S'ACABA UNA ETAPA

Per fi s'acaba una etapa plena de confusió i sentiments equivocats. Què fàcil és quan et sents sola caure en mans de persones que poden fer que el teu camí es desvïi i que faci que tot trontolli: amics, amor, feina...vida. Suposo que a persones que són fortes o que tenen clar què volen o esperen d'aquesta vida, no es deixen enredar per aquestes noves sensacions i nous sentiments. Jo, en canvi, hi he caigut de 4 potes, tot per viure lluny dels meus i per creure'm les paraules d'aquell que m'ha fet sentir la persona més important de la seva vida, que no ha deixat que seguís el meu camí demanant-me que no el deixés, ara, això sí, ell mantenint tot el que té, sense perdre res. "Contigo pero sin ti" ! No és just però finalment crec que prendré la decisió adequada. Seguir el meu camí, tornar a caure en braços de la persona que m'ha comprés, que m'ha seguit, que m'ha acompanyat, que m'ha recolzat i que m'ha estimat SEMPRE.
Què dolenta és la distància! Què dolenta!

Incredula

Incrédula per creure'm les històries irreals, incrèdula per confiar en la gent en la que no es pot confiar, incrèdula per creure que aquest món està ple de gent que sempre estarà allà quan ho necessites, incrèdula per continuar una lluita sense fi, incrèdula per estimar amb tot el cor sense que te'l trenquin, incrèdula, incrèdula per tot això i més.

Sense paraules

Què fer quan les paraules no surten? Quan sents que has de dir alguna cosa i no saps per on començar? Estàs a punt de rebentar per dins però la direcció pot ser que sigui equivocada. De fet, moltes vegades és equivocada. T'aguantes les paraules, les sensacions, els sentiments quan algú no proper et fereix per dins i, enlloc de fer-li pagar en aquesta persona, va i ho fas pagar amb una altra. No és just fer això, i menys per una persona com jo que no aguanta ni accepta les injustícies. Sóc injusta amb els que m'envolten, i tot i ser-ne consciente sempre actuo de la mateixa manera. Vull deixar de fer-ho, de tot cor. Parlar i dir les coses en el mateix moment, quan passen les coses. Pateixo, pateixo molt i no vull patir més.

Primer escrit

Aquest és el meu primer escrit i espero que no sigui el darrer, ho dic perquè no solc ser massa constant amb les coses, en vull fer tantes que finalment les deixo totes a mitges. Sembla que si escrius les coses que penses, el vent no se les endur, d'aquí la meva decisió d'escriure en aquest petit racó de la xarxa pensaments, sensacions i, perquè no, experiències. Tots formem part d'aquest món que gira i tothom té coses a dir però moltes vegades no sap on, com ni a qui dir-ho. Aquí van les primeres ratlles.