S'ACABA UNA ETAPA

Per fi s'acaba una etapa plena de confusió i sentiments equivocats. Què fàcil és quan et sents sola caure en mans de persones que poden fer que el teu camí es desvïi i que faci que tot trontolli: amics, amor, feina...vida. Suposo que a persones que són fortes o que tenen clar què volen o esperen d'aquesta vida, no es deixen enredar per aquestes noves sensacions i nous sentiments. Jo, en canvi, hi he caigut de 4 potes, tot per viure lluny dels meus i per creure'm les paraules d'aquell que m'ha fet sentir la persona més important de la seva vida, que no ha deixat que seguís el meu camí demanant-me que no el deixés, ara, això sí, ell mantenint tot el que té, sense perdre res. "Contigo pero sin ti" ! No és just però finalment crec que prendré la decisió adequada. Seguir el meu camí, tornar a caure en braços de la persona que m'ha comprés, que m'ha seguit, que m'ha acompanyat, que m'ha recolzat i que m'ha estimat SEMPRE.
Què dolenta és la distància! Què dolenta!